No hauria trobat un moment més adient per rellegir el Look Back in Anger que John Osborne va escriure el 1956, en un moment de crisi profunda per a Anglaterra, que aquest crític 2009. Ara que només sentim parlar de la crisi econòmica al món. Ara que encara no es parla de la veritable crisi alimentària que aviat assolarà les classes més necessitades del planeta. Ara que tant ens preocupa la crisi d'identitat que pateix el nostre país... Jimmy Porter pren la paraula.
Look Back in Anger va ser una obra important pel què explicava i no per com ho feia. Era i és un melodrama social que questiona des de dintre els valors del sistema. Però nosaltres no només hem volgut mirar enrera amb ira. La nostra mirada també és interior, i neix de la frustració que pateixen els nostres protagonistes. I de la por. The New Look Back In Anger podria ser la història d’un segrestament en sèrie. El pateixen ells, però també el patim nosaltres. STOKÖLM és el llit cremat que mai no veurem.
Jimmy Porter no és un heroi. És un covard incapaç de venjar-se, en l'àmbit públic, d'aquest sistema que tant detesta; aquest capitalisme ferotge que ha fet creure els més joves que no hi ha causes per les que lluitar, que tot va bé, que estem millor del que voldríem, o pitjor encara, que estem com ens mereixem. La seva venjança només té lloc en l'àmbit privat, en la seva pròpia casa/zulo, casant-se contra la seva dona. La seva ira el converteix en un tsunami emocional. Per això, avui, tal i com ho va voler Osborne fa 50 anys, Jimmy s'enfrontarà, un cop més, a l'espectador.
He volgut dirigir STOKÖLM perquè hi ha moltes coses en aquest món que ens ha tocat viure que em fan molta ràbia també, i ja feia massa temps que intentava digerir-les en alguna direcció. Sempre m'he considerat una mica ANGRY YOUNG MAN, o així m'ho han fet saber la majoria dels meus amics i familiars, fins i tot, el meu fill.
Dedico aquest projecte als nostres fills. Ells són el final de l'esperança.
Marc Martínez
Director del muntatge..
